2. TASCA 2: INSTITUCIONS FORMATIVES QUE UTILITZEN SIMULACIONS PER L'APRENENTATGE. ANÁLISI DELS SEUS ELEMENTS I LÍNIA EVOLUTIVA D´AQUESTS ENTORNS
Entre les institucions que fan servir simulacions per l’aprenentatge, es troba la Universitat de Barcelona. Les assignatures de Física de primer curs de les titulacions universitàries de Química, Enginyeria Química, Enginyeria Industrial i Física,
- usa simulacions de forma que motiva l'alumne i li exigeix la participació activa en l'aprenentatge,
- incorpora formes d'avaluació formativa, de forma que ofereix als alumnes oportunitats per la millora del seu aprenentatge, i pot ser usat per a reduir la importància de les avaluacions finals de l'assignatura,
- incorpora sistemes per a traçar l'activitat de l'alumne de forma que es puguin estudiar patrons típics de resolució, errors habituals, dificultats principals... per a la millora de les activitats i de la pràctica docent en l'assignatura.
[http://www.ub.edu/oid/es/content/activitats-autocorrectives-basades-en-simulacions-la-millora-de-laprenentatge-de-la-f%C3%AFsica-d Consulta 08-06-2011]Tanmateix, en Educació Mèdica, es fa servir la simulació como una “tècnica (no una tecnologia) que imita el comportament de diferents situacions o processos adequadament i apropiadament, presentant situacions anàlogues o models, especialment amb el propòsit de l’aprenentatge o entrenament personal”.
L’estudiant o participant té la possibilitat d’enfrontar-se, actuar i respondre als problemes o situacions com si es tractés de circumstàncies naturals.
Un informe analític sobre la consolidació d’aquestes experiències apareix publicat per l’Institut Català de la Salut. Diu en les seves conclusions que el paper de la simulació és un element clau en l’adquisició d’habilitats i coneixements, a un nivell equiparable al de l’observació o l’experimentació.
Pel que fa a aprenentatges en l’entorn escolar, l’IES Montserrat Roig treballe les ciències amb el programa de simulació Interactive Physics que forma part de l’equip de l’aula de noves tecnologies per a les ciències instal·lades en els centres d’educació secundària. És un programa senzill que permet dibuixar cossos amb el ratolí i dotar-los d’animació, creant un món virtual que funciona segons els principis de la Mecànica Newtoniana.
En l’àmbit de l’educació no formal, trobem Simuladors per a l’aprenentatge i l’entrenament de la vela, impartir en la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de la Federació Catalana de Vela. En aquest cas, en les seves conclusions afirma que “els simuladors també tenen limitacions. Al marge del cost econòmic, mai no podran ser substituts de la pràctica real i la seva funció és sempre parcial, perquè cada tipus de simulador té com a funció l’experimentació d’una faceta de la navegació i en cap cas han d’arribar a esbiaixar l’aprenentatge real. En aquest sentit, tant els dispositius més rudimentaris com els més sofisticats es troben amb la impossibilitat d’emular algunes de les sensacions naturals. En Vela, totes les opcions passen per alt sensacions fonamentals de l’entorn, com per exemple el vent.
Línea evolutiva d´aquests entorns
Citant a Minguillón (2008) “ la cinquena generació de sistemes d’e-learning haurà de treure profit de les possibilitats que ofereix (o oferirà) la xarxa internet, fent èmfasi en l’estudiant, centre del procés d’aprenentatge.
Probablement, amb la introducció dels nous dispositius mòbils, l´estudiant treballarà amb diferents eines tecnològiques que li permetran optimitzar al máxim el seu temps.
D´altra banda un dels objectius de l´aprenentatge virtual és la personalització de l´educació per cada alumne i en aquest sentit sembla molt interessant el que Minguillón planteja com una possibilitat de futur:
“L’entorn virtual d’aprenentatge guia l’estudiant durant aquest itinerari, proporcionant-li tots els recursos que necessita en cada moment, sigui de forma automàtica o sota petició. El sistema enregistra totes les accions de l’estudiant per obtenir una informació valuosa per a la institució, la qual permet millorar el disseny d’itineraris, aspectes d’usabilitat de la interfície d’usuari, detectar recursos educatius problemàtics, mesurar el grau d’interacció de l’estudiant amb el sistema i els altres estudiants i professors, etc. Aquest registre també serveix per a avaluar l’estudiant, ja que el mateix procés d’aprenentatge es considera tant o més important que els resultats obtinguts, i s’emmagatzema en el seu perfil informació sobre les activitats realitzades (cerques d’informació, interacció, etc.) i els resultats obtinguts, amb l’objectiu de millorar el grau de personalització del procés d’aprenentatge. Quan l’estudiant té un problema o un dubte, el sistema l’ajuda a resoldre’l o el posa en contacte amb altres persones que el podran ajudar, i li dóna un feedback continu que eviti el sentiment d’aïllament que pateixen els estudiants en línia.”
Creiem doncs que un dels punts on s´incidirà serà en la tendència a personalitzar al màxim el procés d´ensenyament.
Un altra aspecte que en aquests moments està en fase introductòria es la utilització dels dispositius mòbils com a suport . Coincidim amb Minguillón (2008) quan planteja que:
“A mesura que la tecnologia evolucioni i els dispositius mòbils siguin cada cop més potents i permetin accedir i emmagatzemar de forma instantània quantitats ingents d’informació, el concepte d’entorn virtual d’aprenentatge deixarà de ser un model basat en un sistema centralitzat que proveeix tots els processos, serveis i recursos necessaris, i esdevindrà un espai virtual que cada estudiant durà a sobre en tot moment” Estem convençuts de que la ràpida evolució de la tecnologia ens presentarà escenaris innovadors, i en alguns sentits, impensables en el procés futur d´aprenentatge virtual.
