1. TASCA 1: IDENTIFIQUEU LES PASES DEL MODEL DE DISSENY INSTRUCCIONAL ADDIE PER A DISSENYAR EL PRÀCTICUM II. COMPROVEU SI S´HAN SEGUIT TOTES LES ETAPES DEL MODEL.
1. INTRODUCCIÓ
El cas que treballem: “Disseny d'una aula virtual. Aplicacions per a la comunicació telemàtica. El Pràcticum de Dret de la UOC”, s'emmarca dins dels estudis de Dret de la Universitat Oberta de Catalunya. L´objectiu del Pràcticum consisteix en el fet que l'estudiant adquireixi els coneixements pràctics i habilitats especifiques requerides per a l'exercici de la pràctica jurídica.
L´element novedós d´aquest Pràcticum és la utilització d´un Entorn Virtual d'Aprenentatge (EVA) des d´on es pretén aproximar al màxim a l´estudiant a les característiques pràctiques dels estudis de Dret que està cursant. D´aquesta manera s'estableix una diferenciació substancial enfront de l´enfoc metodològic habitual a les universitat presencials, doncs combina la “passantia” tradicional –en aquest cas adaptada a un EVA- sense perdre les característiques pròpies de la formació universitària.Prenent com a base l´entorn virtual en el qual es cursen el estudis de la llicenciatura de DRET de la UOC, es dissenya el Practicum que permetrà superar un enfocament tradicional d´aquesta assignatura amb l´objectiu de proporcionar una formació pràctica significativa pels estudiants.
L´elecció d´una formació virtual- mitjançant un EVA- possibilitarà (Suárez Guerrero, Cristóbal , 2003): “Un replantejament de les relacions humanes i de l´actuació educativa. No només es modifica l´accés a la informació sinó que, a més a més es genera un context, un àmbit particular de comunicació educativa, proporcionant a l´alumne una posició de control sobre les coordenades d´espai i temps, reformulant, mitjançant aquesta condició la seva perspectiva per la interacció que es podrà dur a terme de manera síncrona o asíncrona. D´altra banda la hipertextualitat pròpia dels EVA permet no tan sols accedir a diversos tipus de informació, sinó que permet organitzar-la de forma similar a la intel·ligència humana, facilitant el pas d´un concept o d´un recurs a un altra diferent mitjançant associacions lliures que "simula mejor el modo de proceder del entendimiento humano en el que tiene prioridad la reticularidad sobre la secuencia" (García Carrasco y García del Dujo, 2001, 396).
2. ANÀLISI (segons el model ADDIE)
El model ADDIE es basa en el procés sistemàtic de disseny instruccional interactiu en el qual les cinc fases del qual està format es relacionen entre si. És un procés lineal que treballa d’esquerra a dreta i que està constitut per les següents fases:
Anàlisis, Disseny, Desenvolupament, Implementació i Avaluació. En el següent gràfic podem veure detalladament aquestes cinc fases.
A continuació procedim a identificar las fases del model que han estat considerades per a dissenyar el Pràcticum.
2.1.Característiques de l’alumnat
Al tractar-se d´un curs que es desenvolupa en l´ultima etapa dels estudis de llicenciatura de Dret de la UOC, podem afirmar que hi ha una clara definició de les característiques del estudiants, així com dels coneixements previs dels mateixos i que podríem caracteritzar de la següent manera:
- Alumnes adults que probablement compaginen la seva activitat d´aprenentatge amb activitats professionals i familiars, majors de 20 anys.
- Amb bons coneixements d´eines tecnològiques i d´entorns d´aprenentatge virtuals, doncs estan finalitzant la seva formació en Dret en una universitat virtual.
- Especialment motivats per un aprenentatge de tipus virtual que els permet flexibilitzar el procés i adaptar-lo a les seves necessitats
- Competents en l´ús de les noves tecnologies, doncs s´entén que en arribar al Pràcticum han cursat tota o part de la seva formació en un EVA.
2.2 Context implementació
La formació es porta a terme en un entorn de formació virtual prou reconegut. Estem davant d´una universitat capdavantera amb l´ús de les noves tecnologies i de l'ensenyament virtual i amb anys d´experiència en l´anàlisis, disseny, desenvolupament i implementació de propostes formatives.
- L´alumnat és receptiu a aquest tipus de formació que ha escollit lliurement i que li permet organitzar l´aprenentatge i adaptar-lo a les seves necessitats.
- Entenem que l´actitud del centre educatiu, per prestigi propi, s'emmarca dins d'una trajectòria innovadora, centrada en l´estudiant i amb una metodologia d´ensenyament de tipus constructivista.
2.3. Els coneixements previs de l’alumnat
Han estat analitzats i la institució és plenament coneixedora dels coneixements que aporten uns estudiants que han desenvolupat la seva formació en la pròpia universitat. Se'ls suposa coneixements tecnològics a nivell usuari tant d’eines com d’us de xarxes. La majoria d’aquest alumnat és, per generació, nadiu digital.
2.4. Competències a desenvolupar
Estan clarament definides. L'objectiu principal consisteix en l'adquisició del coneixement pràctic i habilitats especifiques que es requereixen per l´exercici posterior de les professions jurídiques, mitjançant:
- Desenvolupament del pensament crític i la presa de posicions conscients.
- Desenvolupament d´habilitats comunicatives, d'expressió de les idees pròpies amb el consultor, en aquest cas advocat en exercici.
- Desenvolupament de competències informacionals de recerca i selecció d'informació: bases de dades jurídiques…
- Aplicació dels coneixements adquirits al llarg de la llicenciatura a situacions reals
- Ser capaç de planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats
2.5. Objectius d’aprenentatge
- Familiarització amb els documents jurídics
- Coneixement de bases de dades de jurisprudència i legislació
- Redacció d'impresos oficial
- Habilitat en la redacció de documents legals
- Coneixement dels canals a utilitzar en els diferents procediments o casos.
3. DISSENY
3.1. Model didàctic
El model didàctic es fonamentarà en el constructivisme. Aquest model implica una aposta pel treball col.laboratiu i en equip. Les noves tecnologies com a mitjà intervenen en el procés d'aprenentatge de les persones i ofereixen una gran capacitat d'interacció entre els estudiants, així com entre aquestos i el professor. Segons Tim O'Reilly, el creador del concepte Web 2.0, el Internet "abarca tots els aparells de connexió" i en ella es crea una "arquitectura de participació".
És aquesta arquitectura de participació la base d´aquest projecte de Pràcticum que es sustenta en la teoria de l´aprenentatge significatiu .
Estem davant d´uns alumnes que tenen un bagatge personal i experimental que condicionarà la seva interpretació del mon a les creences i coneixements que prèviament ja han construït i que el serveix per donar sentit a les tasques que desenvolupara en aquest curs, eminentment pràctic.El model didàctic que s´aplica es concreta en els següents aspectes:
- L´alumne es situa al centre del procés educatiu i ha de prendre un paper actiu pel que fa al seu propi aprenentatge. En el nostre cas es pot veure com des d´un bon principi, i amb el suport de l´advocat, haurà de gestionar els continguts, les tasques (elaboració de demandes), els materials, recursos (documents..) , etc
- Construiran el seu coneixement pràctic adaptant-lo al coneixement previ donant sentit a l´aprenentatge que estan elaborant.
3.2. Tipus d’activitats a proposar
En consonància amb la filosofia inherent a un curs d´aquest tipus, les activitats que es proposen al Pràcticum tenen un component eminenment pràctic. Es treballa en base a casos reals, per la qual cosa es necessària la “ familiarització amb els documents jurídics de tot tipus: demandes, citacions, contractes, escriptures, rebuts, certificats oficials, efectes mercantils,
S´aconsegueix reproduir virtualment el mateix tipus d'activitat que un passant desenvoluparia en un despatx físic, emulant la dinàmica pròpia d'un bufet, establint el sistema de comunicació entre l'estudiant i l'advocat, la manera de lliurar els documents i d'arxivar-los, etc., i dissenyant utilitats específiques en el despatx virtual per a poder executar aquestes tasques.
3.3. Rol de l’alumnat
L’alumne va construint el seu propi coneixement, del seu propi entorn i s’afavoreix l'avaluació en processos i no solament en productes. És un aprenentatge gratificant (docere-delectare), perquè l'estudiant forma part activa del seu propi coneixement. En el paper d'adquirir nous coneixements per tant hi ha dos aspectes que influeixen directament que són els coneixements previs de l'alumne i la seva motivació envers els nous coneixements per tal de fer-los significatius.
En el cas que ens ocupa, observem com en el disseny de l´espai virtual del Pràcticum s´ha posat especial interès en simular un despatx on realitzar la passantia, d´aquesta manera l´alumne s´apropa a una realitat virtual que reflexa l´autenticitat d´un espai presencial. Es converteix en el protagonista del seu procés d´aprenentatge, doncs gestionarà i desenvoluparà les activitats proposades pel seu consultor/advocat/tutor. Quant a les activitats proposades (basades en casos reals però modificats per solventar el problema de la confidencialitat), han de permetre a l´alumne interactuar tant amb els materials com amb el tutor i adquirir d´aquesta manera autonomia en les tasques pràctiques que ha de dur a terme per complementar els coneixements teòrics que ha anat assolint al llarg del grau de Dret, D´altra banda l´experiència prèvia de l´estudiant en un entorn virtual (s´entén que ha cursat part del grau a la UOC) i per tant els coneixements de la metodologia emprada, afavoriran el desenvolupament formatiu pràctic de l´alumne.
3.4. Rol del professorat
En el constructivisme el docent és un guia, un facilitador del coneixement de l'alumne en el procés d'aprenentatge, al qual se li ha d'atorgar llibertat per a que explori l'ambient tecnològic. Ja no ens trobem davant d'un procés educatiu centrat en el professor com a transmissor de coneixements sinó que el seu rol ha canviat substancialment donat que el constructivisme es centra en l'estudiant com a centre de tot el procés educatiu. El docent és un mediador entre el coneixement i l'aprenentatge de l'alumne i en promou aprenentatges significatius. Ha de promoure l'ús de la tecnologia a la classe i motivar a l’alumnat l’ús d’aquestes noves tecnologies.
Concentrant-nos en el Pràcticum de Dret, observem com, a l´hora d´establir el perfil de consultor que resultés més idoni per l´aprenentatge de l´alumne, es decideix incorporar
un advocat en exercici doncs “només una persona que reunís aquestes característiques podria estar en condicions de transmetre el coneixement pràctic que es busca obtenir per mitjà del Pràcticum. “ Decisió que creiem molt adequada en tant que un professional del dret desenvolupa una tasca professional que s´adequa a les necessitats de formació pràctica de l´alumne.Trobem a faltar, però, en el disseny del Pràcticum un aspecte que considerem fonamental pel que fa a la figura del consultor. Mentre que els estudiants s´enfronten a un sistema d´aprenentatge virtual i metodologia que coneixen, en el cas de l´advocat que tutelarà les pràctiques, sembla no haver-se contemplat una mínima formació prèvia al voltant del funcionament d´un ensenyament virtual i de la metodologia que implica un entorn d´aquestes característiques. Plantejaríem, per tant, la necessitat de formar a aquest professional (advocat/consultor) en l’us de la plataforma i en la dinamització i tutorització d’activitats en línia i en recursos virtuals que puguin servir de suport als practicants.
3.5. Dinàmica de treball
La dinàmica de treball queda prou reflectida en el cas. Es tracta de desenvolupar les tasques que se'ls van encomanant, valorant la seva realització.
Les activitats encarregades al passant virtual son d´obligat compliment: “ l'estudiant està desenvolupant una tasca de passantia en un despatx professional, en el qual se li adjudiquen tasques concretes que, com és obvi, se li confien perquè les executi degudament”Emulant una passantia presencial, l´estudiant ha de connectar-se diàriament, de dilluns a divendres, al despatx virtual per comprovar si ha rebut algun encarreg concret.
Un cop rebut l´encarreg, actuarà amb la dinàmica pròpia de l´exercici real. Haurà d'acomplir amb els terminis de lliurament que dependran de cada supòsit.
L´abast d´aquest Pràcticum és de tipus generalista.
3.6. Materials a utilitzar
Per desenvolupar aquest Pràcticum s´ha optat per construir un espai virtual que simula un despatx real on l´alumne realitza la passantia.
L´entorn gràfic reprodueix el mateix tipus d´activitat a la que l´alumne desenvoluparia en un despatx físic. Per tal d´emular la dinàmica pròpia d´un bufet d´advocats es dissenyen utilitats específiques per a poder executar les tasques del passant, així, l´alumne troba en l´espai virtual:
- Sistema de comunicació amb l´advocat
- Protocol de recepció d´encarregs per part de l´advocat
- Lliurament i arxiu de documents
- Accés a documents escanejats que trobarà en cada expedient en el que està treballant.
- Accés a la biblioteca virtual, integrada dins el despatx, on podrà consultar en línia determinades bases de dades de jurisprudència i legislació, així com accedir a tots els serveis que li ofereix la Biblioteca de la UOC.
- Accés a formularis escanejats, que trobarà en una de les prestatgeries del seu despatx i que podrà fer servir per a la redacció dels escrits corresponents.
- Accés a impresos oficials per a la seva complementació.
Un altre aspecte, considerat fonamental pel desenvolupament del Pràcticum, ha estat la familiarització amb els documents jurídica de tot tipus : demandes, citacions, contractes, escriptures, rebuts, certificats oficials, efectes mercantils, …
Aquesta aproximació plàstica a la documentació real es procedeix a la confecció dels documents, que mantindran la màxima fidelitat als originals no solament en el contingut, sinó també en el seu aspecte exterior o formal.
De vegades, l'elaboració d'aquests materials parteix de l'escaneig dels originals i de vegades cal reconstruir-lo completament. En tota la documentació, es procedeix a modificar les circumstàncies que afecten la confidencialitat del cas, així com les dates.
Una vegada construïts els documents, es tanquen en format PDF i s'afegeix un disclaimer o advertència legal que garanteix la confidencialitat.4. DESENVOLUPAMENT
En aquesta fase es desenvoluparan els continguts i els recursos tecnològics necessaris indicats en el document de disseny instruccional, i la seqüències lògiques de contingut per aconseguir els objectius d'aprenentatge.
Tal i com s´ens indica en el cas de referència. “ El Pràcticum de Dret és un projecte obert que es continua desenvolupant. Es va iniciar en la llicenciatura en català, que és la primera que va oferir la UOC. Més tard, a mesura que s'ha anat desplegant la llicenciatura en castellà, s'ha començat a oferir també en aquesta última. Concretament, en aquest semestre s'ha començat a oferir el Pràcticum I i per al pròxim semestre està prevista la possibilitat de matricular-se al Pràcticum II”. Entenem, però, que ha existit un veritable desenvolupament per part de la institució educativa que, amb criteri de flexibilitat i mentalitat de millora continua, considera el Pràcticum com un projecte obert a millores: desenvolupar més les eines, concebre i dissenyar nous espais amb l´objectiu de oferir un Pràcticum II que permetrà als estudiant una aproximació a l´exercici professional molt més especialitzada, tant si és en un bufet centrat en temes específics, com si és en una altra dependència jurídica com un jutjat, un registre, una notaria, una oficina de l'Administració, etc.
Pel que fa al Pràcticum II , l´alumne podrà triar el tipus d'especialització que vulgui desenvolupar. De moment s´ha posat en funcionament una notaria, i en el futur s'aniran obrint altres oficines. L'esquema de funcionament de la interfície és similar al del despatx d'advocats, amb algunes particularitats requerides per les tasques específiques que es duen a terme en una notaria. Pel que fa a l´avaluació dels estudiants, no hi ha una avaluació en el sentit corrent de superació d'una sèrie de proves periòdiques, ja que, de fet, tota l'activitat dels estudiants és objecte d'avaluació constant. Es tracta de desenvolupar les tasques que se'ls van encomanant, i la seva realització, òbviament, és objecte de valoració. Totes les activitats que s'encarreguen al passant virtual són de realització obligada: l'estudiant està desenvolupant una tasca de passantia en un despatx professional, en el qual se li adjudiquen tasques concretes que, com és obvi, se li confien perquè les executi degudament. Amb la dinàmica pròpia de l'exercici real, els terminis per a realitzar i lliurar cada treball variaran en cada supòsit, potser se li assenyalen quinze dies per a preparar un informe o bé se li exigirà preparar unes al·legacions o un requeriment en 48 hores..., o qualsevol altra sorpresa, sempre en funció de les necessitats i prioritats del despatx en el qual està realitzant la passantia.
5. IMPLEMENTACIÓ
La fase d´implementació significa el moment amb el que els cursos es posen en marxa, els formadors i estudiants inicien el processos de formació previstos, en altres paraules quan el curs comença a funciona i el triangle estudiant - contingut - professors, comença a interactuar.
Com hem apuntat en l´apartat anterior, el curs es va implementar i iniciar en la llicenciatura de dret en català.
D´inici el Pràcticum es va posar en marxa com una assignatura de 14 crèdits a realitzar en un sol semestre. Tanmateix, una vegada ja en funcionament, es va modificar el pla d'estudis de la llicenciatura de manera que l'assignatura va quedar dividida en dues parts de 7 crèdits, d'un semestre de durada cada una. Amb aquesta divisió, d'una banda, es va buscar ajustar millor el conjunt de crèdits de l'assignatura a la seva durada en el temps. D'altra banda, es va voler configurar el Pràcticum I com una passantia desenvolupada en un despatx d'advocats com a paradigma de l'exercici de la professió, amb un abast generalista, i dissenyar el Pràcticum II com una estada més especialitzada.6. AVALUACIÓ
La fase d'avaluació compren l'avaluació del curs en sí mateix, veure els efectes sobre els aprenents, així com els mètodes i procediments per comprovar que els estudiants han assolit els objectius del curs.
